Rose Jardina (Giardina)
Contingut:
Rose Jardina és una atractiva planta ornamental que s’utilitza activament en el disseny de paisatges. La cultura s'utilitza sovint per decorar parcel·les de jardí. A més, es pot col·locar individualment o en grup.
Rose Jardina (Giardina): quin tipus de varietat, història de la creació
Rose Giardina és una varietat d'escalada. Va ser obtingut el 2008 per un jardiner alemany. La cultura es distingeix per la seva excel·lent resistència al sol. Els seus cabdells no s’esvaeixen durant el període de floració.
Breu descripció, característica
En alçada, els arbustos poden arribar als 4 m. D'amplada, la planta creix fins a 1,5 m. La descripció del cultiu diu que té grans inflorescències. Assoleixen els 10-12 cm de diàmetre i són de color rosa pàl·lid. Cada flor inclou 75 pètals.
Les flors formen pinzells, cadascun dels quals conté 3-5 peces. Tenen una lleugera olor afruitat. Les fulles de rosa també són decoratives. L’absència d’espines afilades es considera un avantatge indiscutible de la planta.
Avantatges i desavantatges de la varietat
La rosa enfiladissa Jardine té moltes virtuts:
- floració exuberant i abundant;
- agradable aroma afruitat;
- manca d’espines;
- fulles decoratives;
- resistència a les gelades;
- resistència a la malaltia.
Ús en disseny de paisatges
La planta s’utilitza sovint per decorar parcel·les de jardí. Es pot plantar individualment o combinar-se amb altres cultius. Les roses d’aquesta varietat són ideals per a jardineria vertical. Es poden utilitzar per decorar glorietes, arcs, tanques.
Creixent una flor, com plantar-la a terra oberta
Perquè el cultiu de la rosa enfiladissa Giardina tingui èxit, cal tenir cura de la qualitat de les plantes.
Es recomana plantar el cultiu a terra en forma de plàntules. Es poden comprar a vivers. A l’hora d’escollir un material de plantació, heu de fixar-vos definitivament en la seva qualitat.
A les zones temperades, el cultiu es pot plantar a finals de setembre. Després de 10-15 dies, la planta s’adapta. També es permet comprar una rosa al viver a la primavera i plantar-la immediatament a terra.
Selecció d'ubicació
La rosa necessita una zona assolellada i ben ventilada. No heu de plantar la planta en llocs on les roses ja han crescut. El millor és plantar el cultiu en un lloc elevat. Això ajuda a evitar la humitat estancada.
Com preparar el sòl i la flor per plantar
La rosa pertany a les varietats de teixit, per la qual cosa necessita un suport d'alta qualitat. Un arc, un pilar, una tanca poden jugar el seu paper. En plantar una planta prop d’una paret, s’allunyen 60 cm.
Es recomana plantar arbustos en sòls francs. Ha de ser fluix i permeable a la humitat. Per fer que el sòl pesat sigui més lleuger, s’ha de barrejar amb sorra i calç. Per fer el sòl més fèrtil, s’hi afegeixen fertilitzants amb fòsfor i humus.
Per preparar una plàntula, es recomana sucar-la amb aigua durant un dia. És imprescindible podar branques i arrels. Cal tallar els fragments coberts a 15 cm i es recomana eliminar els brots debilitats completament.
Procediment de plantació pas a pas
Per plantar la rosa Jardine, es recomana fer el següent:
- fer una depressió de 60 cm;
- afegir 5 kg de compost de torba o una altra composició útil al forat;
- col·loqueu una plàntula al forat de manera que el coll de l’arrel estigui a 10 cm per sota del nivell del terra;
- ompliu el recés de terra i premeu-lo lleugerament;
- regar la planta plantada abundantment.
Cura de les plantes
Perquè la rosa Giardina es desenvolupi completament i es delecti amb una floració abundant el major temps possible, cal proporcionar-li una cura d’alta qualitat.
Normes de reg
En èpoques de calor, es recomana regar el cultiu a intervals de 5 dies. Durant el seu desenvolupament, la cultura necessita un bon reg. 1 arbust requereix una galleda d’aigua.
Vestiment superior i qualitat del sòl
El cultiu requereix una alimentació regular. Per a això, es poden utilitzar composicions humades o d’altres nutrients. L’humus o el compost són una excel·lent opció.
Poda i replantació
La poda correcta ajuda a millorar la floració. Després de plantar el cultiu, els brots s’escurcen a 30 cm. A l’estiu s’han d’eliminar els brots i les branques esvaïdes dirigides cap a l’interior de la corona.
Si la rosa es va plantar sense èxit, no hauríeu d'esperar una floració abundant. En aquesta situació, cal trasplantar la planta. Es recomana dur a terme aquest procediment a la tardor, al setembre o principis d'octubre.
Característiques d’hivernar una flor
En climes freds, s’ha de cobrir la rosa. Per fer-ho, es recomana treure les tiges del suport, tallar els brots secs, doblegar-los a terra i fixar-los amb clavilles. Escampeu la planta per sobre amb una capa de terra. Es recomana aïllar la base del cultiu amb agrofibra.
Rosa florida
La floració afecta directament les propietats decoratives del cultiu. Per tal que es formin tants brots als arbustos com sigui possible, cal tenir en compte certes característiques.
Un període d'activitat i descans
L’activitat de les plantes comença a la primavera i floreix al juny i s’allarga fins a finals d’estiu. El temps específic de floració depèn de la temperatura. A l’hivern, la planta té un estadi latent.
Què fer si no floreix, possibles motius
Si la rosa no floreix, això pot ser degut als motius següents:
- Elecció incorrecta del lloc d’aterratge. En aquest cas, hi ha un risc de mort de la cultura. Abans de plantar-lo, assegureu-vos que no hi hagi ombra ni vent fred.
- Desenvolupament del creixement de les arrels. Es recomana eliminar els brots immediatament, ja que absorbeixen els nutrients de la planta.
- Desenvolupament de malalties. La rosa pot trobar-se amb lesions de l’oïdi o de l’escorça bacteriana. Els fertilitzants a base de potassi ajuden a minimitzar el risc de patologies. A la tardor s’introdueix sulfat de potassi o superfosfat.
- Violació de les normes per escalfar l’arbust. Abans de l’aparició del fred, la rosa ha d’estar ben coberta. En aquest cas, hi ha d’haver un coixí d’aire entre la planta i l’aïllament.
Propagació de les flors
La planta es pot propagar de diferents maneres. En aquest cas, el mètode més popular són els esqueixos. El mètode de les llavors no preserva les característiques de la planta mare.
La forma més fàcil de propagar el cultiu són els esqueixos. A més, aquest mètode gairebé sempre dóna els resultats desitjats.Els brots esvaïts s’utilitzen com a material de partida.
D’esqueixos tallats, heu d’eliminar les fulles del fons. A continuació, col·loqueu-lo en un recipient amb un substrat, aprofundint entre 1 i 3 cm. La tija plantada s'ha de cobrir amb un pot i col·locar-la en un lloc il·luminat. El sòl s’ha d’humitejar periòdicament.
Malalties, plagues i maneres de controlar-les
L’arbust pot patir atacs d’àcars, pugons, trips. A més, la planta té por dels rodets de fulles i de les serres de rosa. Per fer front als paràsits, heu d’utilitzar mitjans eficaços: "Aktellik", "Aktaru".
A més, la cultura pot estar subjecta al desenvolupament de diverses malalties. Aquests inclouen podridura grisa, càncer bacterià, cremada d’escorça, oïdi. Per evitar el desenvolupament de malalties, s’utilitza una solució de sulfat de coure. La seva concentració hauria de ser del 3%.
Abans de plantar un cultiu, cal processar el seu sistema arrel. És important eliminar les zones afectades i tractar el cultiu amb líquid de Bordeus o sulfat de coure.
La rosa Jardine té excel·lents propietats decoratives. Perquè la planta es desenvolupi amb normalitat i floreixi abundantment, s’ha de tenir una cura completa. És important regar i alimentar el cultiu de manera oportuna.